Mònica Terribas: “Per poder comunicar realment has de ser tu mateix: has de ser autèntic”
- Marta Ruiz, Jordi Albaigès i Sílvia Aubert
- 7 abr 2016
- 5 Min. de lectura
El passat 17 de març l’equip d’Horitzó va tenir l’oportunitat d’entrevistar a Mònica Terribas i assistir a l’estudi de Catalunya Ràdio per poder viure, en primera persona, com treballa un dels comunicadors radiofònics més escoltats de Catalunya. La periodista catalana Mònica Terribas va néixer l’any 1968 i, el 2008, va ser nomenada directora de la Televisió de Catalunya. Actualment, és la conductora d’un dels programes radiofònics més escoltats arreu de Catalunya: “El matí de Catalunya Ràdio”.
L’equip d’Horitzó va poder veure en directe la transmissió del programa i, després d’un matí d’informació, notícies, debats, jocs, humor i entreteniment, va tenir l’oportunitat d’entrevistar a la segona veu de Catalunya.

Fins a l'aparició de les xarxes socials, és a dir, durant molts anys, la ràdio ha sigut el mitjà més ràpid i àgil. Ara que estem abduïts per les xarxes socials, quin lloc es pot fer la ràdio?
Jo crec que la ràdio continua sent actualitat immediata. La diferència entre les xarxes socials i un mitjà de comunicació tradicional és que nosaltres el que filtrem és el que creiem que pot interessar des del punt de vista de l’audiència. A les xarxes hi ha de tot: opinió, barreja d’informació, gent a qui li interessa fer circular una informació i la difonen a través de la xarxa via anònims... Nosaltres el que fem és fer-nos ressò de les xarxes, però també validar totes les fonts d’informació perquè allò que arriba a l’oient es correspongui amb el que realment està passant.
Per tant, el futur de la ràdio segueix lligat a la informació?
I també a l’entreteniment i a la companyia. Hi ha un munt de feina informativa, interpretativa, de difusió, d’entreteniment, de companyia… Les funcions de la ràdio són múltiples, i durant les sis hores d’“El Matí de Catalunya Ràdio” hi ha molts oients que només escolten les primeres hores perquè és just abans d’anar a treballar i reben molta informació. Però a partir de les deu oferim molt entreteniment barrejat amb informació. A través de l’entreteniment es pot divulgar i donar molta informació; considero que aquesta és una de les funcions de la ràdio.
Llavors, creus que les xarxes socials mai podran arribar a tenir el rigor o el contrast que dóna la ràdio?
Sí que el podran arribar a tenir, i el tenen. El que passa és que la ràdio està més potent que mai. Si mireu les xifres d’audiència, ha pujat molt el consum de ràdio al nostre país. La suma del que aconsegueix Jordi Basté i jo, a “El Matí de Catalunya Ràdio”, dóna gairebé un milió d’oients de set milions i mig de persones que hi ha al país. Això vol dir que l’audiència de ràdio ha pujat una barbaritat i és positiu perquè els oients confien en la feina que fan els equips periodístics que hi ha darrere.
I per què?
Perquè hi ha una sobrecàrrega informativa. La ciutadania rep inputs per tot arreu i no té temps ni és la seva feina validar les fonts. Els ciutadans necessiten informar-se i, alhora, necessiten ajuda per a filtrar la informació, ja que si no es col·lapsen: es narcotitzen. A través de les xarxes rebem moltíssims impactes, però necessitem que algú els hi posi ordre. La nostra feina, igual que la dels metges és curar i la dels professors és conduir el coneixement, consisteix a endreçar allò que passa al món i servir-ho d’una manera racional. El nostre objectiu és dir als oients: “això que t’expliquem és allò que nosaltres hem pogut comprovar”. A les xarxes hi ha moltes opinions i rumors, i també hi ha gent que té interès a destruir l’altre i que, per tant, escampa allò que li convé a cada moment.
Què t’ha donat la ràdio que no t’hagi proporcionat cap altre mitjà?
Jo he fet televisió i he estat en premsa. El matinal radiofònic “El Matí de Catalunya Ràdio”, és un programa molt particular. Els targets del matí i els de la resta del dia són molt diferents. Al matí no puc metrallar a l’oient d’informació perquè s’acaba de llevar i ha d’anar a treballar. No puc fer que la gent arribi estressada a la feina.
La ràdio m’ha donat molts registres diferents. Fa molts anys que m’hi dedico i una de les meves facetes és l’entreteniment: ric, m’ho passo bé i gaudeixo amb els oients. La ràdio em permet molts ritmes diferents de registres, i això m’encanta.
En el món radiofònic es parla de la màgia de la ràdio. Què és per a tu aquesta màgia?
La màgia de la ràdio és un concepte que s’ha utilitzat sempre, ja que teòricament no es veu el que passa. Actualment això s’ha acabat perquè mentre parles pel micròfon t’estan gravant amb una càmera, amb el mòbil o estan piulant. Per tant, per mi, la màgia de la ràdio és la comunicació: connectar amb la gent. Això pot passar amb la televisió, amb un bon article de premsa, amb un programa de ràdio o amb un bon tweet. La màgia és comunicar. Abans, la màgia de la ràdio estava associada al misteri: “què hi ha al darrere de les veus?”. Però això ja s’ha acabat perquè la gent et veu a través de les xarxes.
Per tant, creus que la màgia és la paraula, el fet de comunicar, sigui en el mitjà que sigui?
Qualsevol mitjà el que vol és connectar amb la gent. Comunicar vol dir entrar en comunió, i entrar en comunió significar ser capaç de posar-se en el cor, cos, emocions i raons de l’altre i compartir-les: intentar posar-se al cervell de l’oient i fer aquella pregunta que està desitjant que facis. Tots hauríem de tenir la capacitat de posar-nos a la pell de l’oient i dir-li el que vol sentir.
Quines qualitats creus que ha de tenir un bon comunicador?
Actualment estem massa seduïts per l’èxit. És freqüent que l’objectiu de molts comunicadors sigui: “Com em fabrico a mi mateix per tenir èxit?”. És a dir: construeixen personatges que no són ells mateixos perquè fan coses que actuen contra la seva personalitat, contra qui són. Quan cauen en aquest error, segurament aconseguiran audiència i es convertiran durant un temps en referències, però quan algú perd la seva manera de ser i de reflectir qui és, no només està enganyant a l’audiència i convertint-se en un producte, sinó que està desnaturalitzant la nostra feina. Per poder comunicar, realment has de ser tu mateix: has de ser autèntic. Pots cometre un error i, de vegades, molestaràs els oients perquè actues d’acord amb els teus codis, però sempre has de ser veritat. Quan et construeixes per agradar a l’altre, en el fons, estàs creant una falsa identitat i això et pot acabar capturant: et pots acabar convertint en un petit monstre. Si et converteixes en una caricatura construïda per tenir èxit, deixes de ser autèntic i, quan deixes de ser tu mateix, un dia o un altre, l’audiència ho identifica.