Entrevista Lluís Obiols

Lluís Obiols és un periodista i geògraf català, originari de Piera, comarca de Barcelona. Va començar la seva carrera televisiva arran del naixement dels canals digitals i de la mà de la Corporació Catalana i d’en Tomàs Molina. Quinze anys davant de càmeres són els que suma fent la previsió meteorològica per a tot el territori espanyol. Primer a Telecinco i actualment a LaSexta.

Molt bon dia Lluís.

Hola! Molt Bon dia!

Abans de tot, donar-te les gràcies i agrair-te els minuts que ens has dedicat. Perquè deus anar atabalat i malament de temps, mai més ben dit!

Sí, sí… Perquè quan vens a Piera sempre tens moltes coses a fer. Has de veure la família, quedar amb els amics; llavors l’agenda sempre està més o menys plena.

Comencem pels orígens… Tothom quan som petits sentim curiositat per moltes coses. Eres d’aquells que gaudia d’una bona tempesta amb llamps i trons a l’edat que tothom s’acostuma a amagar perquè els hi fa por?

A mi no m’han fet por mai els llamps i els trons. De tan petit no ho recordo. A mi sí que sempre m’ha agradat molt la natura, les plantes. I sobretot, ja de més jovenet, quan va començar a emetre TV3 amb la seva manera d’explicar el temps i els fenòmens d’una manera més propera. A més a més es tractaven pobles, indrets o ciutats que tu coneixies… i això va fer que em comencés a agradar més el temps. Crec que hi va haver un abans i un després quan va aparèixer TV3, en el meu cas.

Parlaves ara de TV3 com la televisió que et va començar a fer despertar l’interès per la meteorologia. Les televisions d’àmbit estatal no donaven aquest punt de detall ni de proximitat pel que fa a l’explicació dels fenòmens?

Clar, quan va començar a emetre TV3, l’única televisió que hi havia era TVE. La informació meteorològica de Televisió Espanyola era molt comunicat; tenia un estil molt rigit. És a dir: podia haver hagut un fet destacable o noticiable i sempre començaven igual: “las mínimas de esta pasada noche han sido…”. Has de començar amb el que és notícia! Si hi ha hagut una tempesta que ha causat problemes o una onada de calor, has d’aconseguir captar l’atenció amb això!

Començar amb imatges, per exemple?

Bé, això és bastant més recent. Pensa que ara hi ha imatges de tot arreu i a tota hora. I encara que no hi arribi la televisió, saps que qualsevol persona ho haurà gravat. Abans la captura de les imatges era diferent i molt més complicat: ara es pot enviar qualsevol cosa en qüestió de minuts per internet o via satèl·lit, però abans no… Però al cap i a la fi el que has de fer és intentar fer-ho atractiu i despertar l’interès de la gent!

Potser això va lligat al temps que disposeu per a fer la informació del temps. Potser TVE, que era l’única que oferia la previsió del temps, tenia uns horaris molt marcats i no es podia esplaiar massa amb l’explicació. I en canvi Televisió de Catalunya que naixia, tenia potser més espai.

Això de l’espai és sempre relatiu. A més a més de què TV3 va suposar un abans i un després, també influeix la tradició que tens a casa teva. Si a casa teva estan acostumats a veure TV3, et familiaritzaràs més amb ella; crec que el mateix hauria passat en el cas de TVE. Però la previsió del temps de TVE pràcticament no la recordo. Quan va començar TV3 tenia uns 9-10 anys i a casa meva sempre es veia, i llavors t’és més familiar. No recordo si tenien molt més temps o no que TVE… També és cert, i això s’ha de dir, que jo crec que el temps funciona molt bé en la televisió estatal, perquè tenen un públic molt fidel, i en les autonòmiques. L’espai del temps és garantia a TVE i a les autonòmiques, independentment de si li dediques 3, 5 o 10 minuts.

Foto: Lluís Obiols

CreativeCommons

Hi ha alguna persona en el món de la meteorologia que t’hagi marcat i que t’hagi ajudat d’alguna manera a no perdre mai l’interès per aquesta branca de la física?

L’Alfred Rodriguez Picó, sens dubte! És més, jo primer vaig estudiar periodisme i després geografia. Doncs a periodisme demanaven fer una entrevista a una personalitat, i li vaig fer a ell. Aquí sí, ho tinc claríssim, el Picó! Sobretot per la seva manera d’explicar. M’agrada la gent que té passió per les coses i te la transmet. A televisió no valen les mitges tintes. Quan em van agafar a La Sexta, el director d’informatius em va dir: “la televisión és pasión”. M’agrada la gent que li posa ganes i li agrada allò que fa.

I ara hi ha un debat que es repeteix molt que és quina formació han de tenir els homes del temps que surten a televisió. Hi ha cadenes que ha optat per tenir nois guapos i noies guapes que queden molt bé però diria que no són ni periodistes. Però a mi em falta alguna cosa en ells… T’han de transmetre. Es veu que a ells mateixos els hi importa ben poc el que diuen.

Quan vas ser adolescent i ja havies d’anar encarant el teu futur professional i fer una carrera universitària, ja tenies 100% clar que el que volies ser era “home del temps”?

Quan vaig acabar COU no sabia que fer i em vaig posar a fer periodisme, perquè m’agradava i vaig pensar que a partir de periodisme també podria fer el salt. Fent periodisme vaig fer pràctiques, que ara recordi, a TV3 i a la Ser… Però a mi no m’agradava. I llavors vaig decidir complementar la formació i em vaig posar a estudiar geografia i a especialitzar-me una mica més en medi ambient. Jo havia estat treballant en una productora i a mi aquesta manera de treballar sí que m’agradava. Clar, una cosa és treball en un informatiu quan tot és de pressa i corrents i l’altre és quan pots dedicar-hi més temps a les peces o als reportatges que fas.

Com i on se’t va presentar l’oportunitat de començar en el món de la televisió i estar davant de les càmeres?

Doncs, mira. L’oportunitat se’m va presentar quan van començar tots els canals digitals: Vía Digital, Canal Satélite Digital…I des de TV3 havia fet unes pràctiques i estava en una productora fent coses de medi ambient. I des de la Corporació es va impulsar un canal d’informació meteorològica per tota Espanya. Llavors jo vaig anar al Tomàs Molina i li vaig dir que estava estudiant geografia i que m’havia assabentat que s’estava muntant tot això; i li vaig donar el currículum. Em van trucar per un càsting i em van agafar. El que passa és que un cop van començar les emissions, en un principi no vaig sortir davant de càmera.

Quants anys portes a la televisió, sumant Telecinco i LaSexta?

Tele5 i LaSexta uns 14. I després el Canal Méteo, que m’hi devia passar 5 o 6 anys.

Un cop ja has arribat a la televisió, com confecciones la informació del temps? Ets tu el teu propi guionista o tu només poses veu i cara a la previsió?

No, no. Som nosaltres mateixos els guionistes. Nosaltres ho fem tot bàsicament a través d’internet perquè hi ha molta informació disponible i molts models i així elaborem la nostra predicció. És a dir: nosaltres no comprem res, a LaSexta. I és que avui en dia hi ha molta informació disponible, i el principal rival són totes aquestes aplicacions de temps dels smartphones.

Has notat diferència a l’hora de treballar o preparar la teva informació meteorològica per Telecinco que per LaSexta?

A Telecinco era més senzill. Allà sí que compràvem informació i teníem un software que, tot i que la previsió la feiem nosaltres, feia que la confecció no fos tan manual com ara a LaSexta. Per exemple: vols un mapa de màximes. Hi ha softwares que te’l donen fet! Nosaltres l’hem de dibuixar, pintar, posar els valors… Per què es va acabar tot això de Telecinco? Doncs perquè ens van externalitzar, perquè tot allò valia molts calers. I ara ho fan a través d’una productora externa. Crec que a Telecinco, llavors, es feia una molt bona informació meteorològica; ara tampoc els interessa especialment.

Entenc que aquesta feina, que més que feina és una devoció per la física i per la naturalesa, és una feina que mai acabes, perquè inclús quan acaba el teu horari a la televisió, no pots desentendre’t del que segueix passant.

Sí, sí. I, a més, a mi m’agrada! Es veu que a una persona realment li agrada la informació quan et diu que està de vacances però no pot desconnectar. En canvi hi ha gent que està tan farta que es pren les vacances per a desconnectar i no llegeixen diaris ni veuen informatius televisius. Quan parles amb companys de la professió i et diuen que la informació no els satura mai, ni quan es prenen uns dies per a descansar, t’adones que realment els hi agrada. I no pot desconnectar, no li cal! Perquè és la seva vida.

Una pregunta obligada. Tu, com a estudiós de l’atmosfera, creus que els efectes del canvi climàtic, que ens estan inculcant des dels mitjans de comunicació, són tan extrems i de tanta rapidesa com ens fan creure?

Mira, jo crec que aquí s’està barrejant tot. Una cosa és el canvi climàtic o l’escalfament global i l’altra és el fet que nosaltres estem exhaurint de recursos el planeta. Hi ha sobrepesca, culpa del canvi climàtic. Hi ha sequeres i gent que es mor de fam, culpa del canvi climàtic. No! És evident que és preocupant, que hi ha hagut un escalfament, una pujada de les temperatures, però cada cosa al seu lloc. A mi m’agradaria més parlar d’un canvi global. I després jo crec que no serà tan catastròfic, perquè al cap i a la fi, nosaltres i la natura s’acaba adaptant. Jo crec que hi ha altres problemes més greus, com per exemple la contaminació química. En aquest sentit, nosaltres tenim la sort d’estar en un país que està prou preparat per qualsevol problema que a la llarga ens pugui presentar el canvi climàtic.

També hi ha un interès dels mitjans de comunicació per a atraure l’atenció. Es miren les audiències minut a minut. Però crec que la societat ja comença a estar farta i a tenir un cert desinterès, perquè ho veu molt global. Penso que s’hauria d’intentar portar en canvi climàtic i les seves conseqüències a una escala més petita i més propera. No em diguis que d’aquí a 100 anys la temperatura a Barcelona serà de tal. Diga’m que ja s’estan plantant vinyes a la Conca de Tremp perquè està pujant la temperatura, o que tal espècie ha desaparegut per tal motiu. És a dir: fes-me una escala que jo pugui entendre! Perquè sinó al final sembla que vegis ciència-ficció. Crec que els efectes catastrofistes que et plantegen grups influents no tenen un efecte real de conscienciació en la població.

Lluís Obiols, meteoròleg de Telecinco i actualment fent la previsió del temps de laSexta. Moltíssimes gràcies, un plaer haver parlat amb tu. Que passis un bon dia!

Gràcies a vosaltres! Igualment!

#multimèdia