La realitat d’un relat fictici: la violència masclista

Foto: Ponents de la taula rodona de BCNegra

Andrea Mullerat

L’acte No les maten, les assassinen del festival BCNegra respon a una iniciativa de Paco Camarasa per posar sobre la taula un dels grans compromisos socials que encara tenim pendent des de fa segles: Per què segueix tan arrelada a la societat la violència masclista? Què s’està fent malament? “Un dels problemes principals resideix en la necessitat de construir un relat en comptes d’entendre una víctima de violència masclista com un simple cas aïllat.” Així ho ha indicat la periodista i autora de De reinas a ciudadanas Joana Gallego, que ha estat la primera a intervenir i ha iniciat el debat del perquè aquest conflicte encara s’allunya de la ficció i segueix present en els nostres dies.

Anna Orteu ha donat una visió diferent des del punt de vista de la psicologia. Ha remarcat: “el problema és que s’estan perpetuant estereotips que vénen establerts per defecte segons el gènere. La violència no és innata, s’adquireix mitjançant l’aprenentatge i l’assumpció de rols”. Per a Orteu la problemàtica recau sobre l’estructura social, que reprodueix el problema i no garanteix la superació d’aquests estereotips. Només arribaran a desaparèixer patrons o valors erronis implícits en la nostra cultura a través de l’educació de noves generacions i fomentant l’esperit crític dels joves.

“A Espanya, en els últims anys, s’han obert moltes finestres en l’àmbit institucional i educatiu per garantir la protecció i posar facilitat a dones que es veuen involucrades en aquesta situació o per a aquelles que són susceptibles a patir-ne els efectes”, ha contrastat Anna Choy, agent del cos de Mossos d’Esquadra, afirmant que ja s’estan produint canvis favorables i que no tot va tan malament com sembla en el sistema judicial espanyol. Hi ha hagut una clara evolució i ara les dones compten amb més recursos i oportunitats a l’hora de posar una denúncia o de buscar protecció.

En diverses ocasions s’ha volgut accentuar quin és el paper que juguen els mitjans de comunicació com a culpables de la perpetuació d’estereotips considerats “ideals”. Normalment aquests utilitzen clixés de bellesa, irreals, que són captats per la població i establerts de manera inconscient com a valors culturals, dificultant la superació de prejudicis. Les quatre ponents han donat arguments per mostrar la seva opinió unànime davant d’aquesta idea i han aconseguit tancar l’acte amb un fort aplaudiment per les seves aportacions.

#mónartístic