Els diners
- Andrea Mullerat
- 29 feb 2016
- 2 Min. de lectura
Foto: Mans plenes de monedes
CreativeCommons
Situem-nos en el neolític, quan la necessitat d'intercanviar, adquirir, vendre i comprar començava a ser alguna cosa comuna entra la població del moment. A partir de tècniques d'intercanvi de béns i serveis, va sorgir el famós “trueque” que va representar el revolucionari fet de canviar una cosa per una altra que fos similar o relativa. Amb aquest avenç, van adonar-se’n que era necessari formalitzar aquest acte i fer d'un simple intercanvi un negoci just per a tots els participants. A poc a poc, va començar a agafar força una paraula que va canviar el sentit a tot el que avui en dia coneixem: el valor. Es va voler posar valor a tot el que els envoltava i finalment es va reconèixer un sistema comú mitjançant el qual tot objecte era venut pel que valia.
Actualment, com a conseqüència d'aquest fet, vivim en un món capitalista. El fet de voler valorar absolutament totes les coses ens ha endinsat a crear una societat avariciosa, on res és suficient per a ningú, on els drets de les persones tenen un preu i on ja no importa el “ser”, importa el “poder”. El problema dels diners no és la seva existència, sinó la seva conseqüència. Els diners comporten materialisme, i el materialisme comporta no veure més enllà de xifres intercanviables per alguna cosa material. D’aquí deriva el gran error humà de pensar que tot allò que està valorat en la vida és quelcom i el que no està valorat no és res. En qüestió, els diners no són més que un simbolisme, tindran el valor que algú vulgui que tinguin.
Els diners tenen una particularitat, capten l'atenció de les persones donant més valor a coses simples que ens envolten que a persones reals. Davant dels diners, tot el que és abstracte perd sentit, i com els sentiments i les emocions no tenen un valor definit, desapareixen lentament de les relacions humanes. Avui en dia, malauradament, cada vegada menys persones saben com conservar i revalorar el que allò no mercantibilitzable ens pot aportar. Els diners treuen el pitjor de cada persona i desemmascaren l'egoisme i l’anhel. Potser ens ajuden a superar inseguretats però són la porta una inevitable superioritat que sorgeix de nosaltres quan tenim accés a ells. Els diners no donen la felicitat, però si fan superar el complex de la seva absència.
Potser per aquest motiu ningú no vol prescindir d'ells i han ocupat el centre de les nostres vides. Els diners s'han convertit en una necessitat abstracta; ja no només els necessitem per assegurar-nos una vida digna, sinó que també els necessitem pel simple fet de saber que estan allà. Els diners, que es presenten com a garantia de no limitació, són el que més ens limita a l’hora de ser persones. No podem oblidar que un somriure no es compra, així com una carícia o una paraula, i el seu valor està molt per sobre de tot valor material. Tant per tant, hauríem de pensar menys en què podem comprar a la vida i pensar més en com la vida ens ha comprat a nosaltres.