Són els tatuatges una forma d'art?

Fer-se un tatuatge s’ha convertit en una pràctica cada vegada més comuna i en un fenomen de moda. "Ha d’haver passat quelcom en la teva vida que mereixi permaneixer en la teva pell per sempre”, cita un amant d'ells.Però aquest art de dibuixar sobre l’epidermis no és un costum actual, sinó que ve de fa milers d’anys. Quan es va começar a practicar l’activitat de marcar-se la pell? On va sorgir i per a quina finalitat? Com han arribat als nostres dies? Com ha canviat la concepció d’aquesta activitat al llarg de les èpoques?

L’origen de l’art corporal es remunta fa més de cinc mil·lennis, quan s’apunta que els homes euroasiàtics del període del Neolític ja es marcaven l’epidermis. Aquestes dades es basen en les restes trobades en un glaciar situat entre la frontera italiana i austríaca l’any 1991: un caçador del neolític que datava de cinc mil tres-cents anys enrere amb l’espatlla i els genolls tatuats. També a Egipte, un altre dels punts calents com a origen dels tatuatges, fa tres mil anys, les dones eren tatuades per a diferenciar el seu estatus social.

Com va succeïr amb altres formes d’expressió, la mentalitat tancada de l’Edat Mitjana i del catolicisme va arribar a prohibir aquests tipus de representacions. Durant aquests segles, l’aplicació de tinta a la pell es considerava com una mutilació del cos heretat de Déu. Va ser l’explorador Thomas Cook qui, l’any 1771, va exportar aquest art a l’alta societat occidental. Els mariners van ser el sector social que més va fomentar aquesta pràctica. L’associació entre tatuatges i delinqüència prové d’aquí, dels mariners, gent que sovint s’embarcava durant llargs períodes de temps per evitar la justícia.

Els tatuatges han estat en stand by fins que, a la dècada dels anys setanta del segle XX, amb el moviment hippie i una nova visió del món han agafat un nou caire que és el que actualment coneixem. Avui dia aquells antics mariners, delinqüents i dones marcades són professors, oficinistes i directius. Ja no hi ha motius, és crear per fer art.

Com veu la gent de la nostra generació aquest acte? Com ha canviat la visió de marcarse el cos? En parlem amb l’Ainhoa Segado, estudiant de tatuatge; amb l’Andrea SánchezOcaña, tatuadora i amb en l’Àngel Bleda, estudiant amant de tenyir-se la pell.

Un dels primers aspectes que et vénen al cap quan tractes el tema dels tatuatges és l’acceptació de la gent, passant des de les generacions anteriors fins a les noves. En el cas de la generació jove aquesta pràctica està accepetada i, a més a més, es fomenta, ens comenta l’Andrea. Afegeix que, en canvi, per part adults no és tant bon rebut (tot i que cada vegada ho accepten més) i no es recolza gaire. Comenta que si es vol accedir a una feina de cara al públic, els que te la donen no volen gent que vagi tatuada. Per això creu que s’hauria de començar a comprendre que la societat va evolucionant i canviant, i el que els adults veuen com una cosa negativa són els fonaments de la nova era en la qual els joves que s’omplen el cos de tinta de vells seguiran estant orgullosos de la seva decisió. Per altra banda l’Ainhoa explica que no ha tingut cap problema amb el seu entorn familiar. Una família que li ha inculcat el valor de treballar, però sobretot que li ha donat suport a fer-ho d’allò que a un li agrada. Ens anima a obrir la mentalitat, també als joves, i a entendre i acceptar que no has de perquè tenir una carrera per tenir un futur laboral reconegut; i que el món del tatuatge és un ofici i no pas un hobbie, com alguns poden pensar.

Si parlem de l’estil de tatuar, l’Andrea ens diu que el que més li agrada tatuar és el realisme i l’estil tradicional japonès; mentre que l’Ainhoa, que se centra més en els colors emprats que no pas en l’estil, agraeix més dibuixar utilitzant l’escala de grisos i el banc i negre que no pas el color. Es tatuï un estil o un altre, cal tenir un llenç, en aquest cas una part del cos, per a representar l’obra. Per part del professional hi ha parts més complicades en les quals treballar i en el lloc del client hi ha espais del cos més dolorosos per a encabir un tatuatge. L’Àngel Bleda, amant de les tintes, ens explica que el dolor més intens que ha sentit en tots els tatuatges que porta, va ser quan va decidir fer-se’n un a l’aixella. També va notar dolor a la zona del tríceps, al ser una zona de mosculatura forta. La tatuadora Andrea creu que el millor llenç per a tatuar és l’esquena i la pitjor zona són les costelles degut a que és una part corba amb poca pell.

Per a tatuar-te ha d’haver passat quelcom en la teva vida que mereixi romandre a la teva pell per sempre. Més enllà del disseny t’ha d’agradar el seu significat. Així que l’Àngel va decidir tatuar-se, en la primera vegada, una carpa que va a contracorrent intentant superar tots els obstacles que se li interposen, i que finalment arriba al Sol del capdamunt que és la meta.

Però en una societat consumista i ràpida com en la que vivim, val la pena orientar, si més no aproximadament, quin és el cost de portar un tros d’art permanent en el teu cos. Ens explica que el dibuix que es pot apreciar a la foto està valorat al voltant dels vuit-cents euros. A això cal sumar-li les cames, el turmell i el braç esquerre i la xifra es dispara fins als mil dos-cents euros. L’Andrea afegeix que els tatuatges més demanats són aquells petits i senzills i, inclús, frases.

Si algu es vol dedicar a tatuar, l’Ainhoa, estudiant, anima i explica com és el dia a dia a la seva escola i quines assignatures cursa. El primer que difereix de tot concepte d’escola és que tot el dia fa la mateixa assigantura; començant amb una classe teòrica d’una hora i mitja sobre algun estil de dibuix o tatuatge i complementant de manera pràctica el que queda de dia. Les assignatures que cursa són dibuix, teoria del tatuatge i pràctiques de tatuatge en pell sintètica, piercing, micropigmentació, eliminació del tatuatge amb làser, disseny, teoria de l’empresa, projecte final i pràctiques en pell real. “D’un hobbie a passat a una professió, i això que volia ser criminòloga forense”, ens explica.

Estem en una nova generació, els valors van canviant. El que abans no estava ben vist, ara és un motor de canvi social. I en aquest punt, el fenòmen del tatuatge posa en contradicció dues generacions i, sobretot, dos models de societat i dues maneres d’entendre el món: la dels nostres pares, i la nostra.

Fotos: Andrea Mullerat i Marta Ruiz

#mónartístic