Ho és tot l'actitud?

Victor Küppers ens ha tornat a donar una lliçó de vida. Amb el seu incansable entusiasme i el seu insuperable afany de felicitat, Küppers ens ha recordat el poder de ser positiu davant els obstacles que ens posa la vida i el valor de créixer amb actitud. Hem d’aprendre a conèixer i a conèixer-nos per poder canviar les coses i ser les millors persones que podem arribar a ser.

Quan vas començar la teva carrera professional?

Jo era el típic que no sabia què estudiar i, al final, vaig acabar fent ADE. Vaig acabar la carrera al 1993 i vaig començar a treballar aquell mateix any, fruit de la casualitat. La veritat és que no va ser vocacional.

Per què et vas introduir en el món del coaching?

El coaching és un treball d’una persona amb una persona, com un psicòleg. El coach no és de grup, és personal. El coach és aquell que fa que treguis el millor que portes dins mitjançant preguntes. El coach et fa pensar i tu has d’arribar a conclusions. Una altra cosa molt diferent és el que jo faig, que és molt més fàcil. Jo faig la conferència, “pego” el rotllo i me’n vaig. No faig un treball d’un a un.

Em vaig introduir en aquest món per casualitat. Quan vaig acabar la carrera, hi havia crisi i no era fàcil trobar feina. A l'acabar els estudis, només vaig tenir una oferta de treball en una consultora de formació. Em va agradar molt la formació, vaig entrar en aquest món i he acabat fent conferències.

Foto: Sílvia Aubert, Victor Küppers i Andrea Mullerat

Persona del carrer

Què és per a tu l’actitud?

És molt difícil definir l’actitud perquè tothom sap què és. L’actitud ho és tot. Té a veure amb la teva manera de ser, les teves intencions, la manera de pensar... Al final, el que tu penses es tradueix en un comportament i aquest comportament és l’actitud que tu tens davant del món: ser positiu, negatiu, optimista, pessimista, amable, antipàtic...

Per què creus que és un punt tan clau en el desenvolupament personal?

Perquè, al final, tot té a veure amb les relacions humanes. Les persones transmeten i l’actitud és el que transmets. Quan busques una parella, què busques? No busques un noi que sàpiga conduir bé i que tingui un alt nivell d’idiomes. Busques algú que sigui bona persona, agradable, simpàtic, educat i divertit. Quin és el pare ideal? Doncs el mateix: una persona que sigui bona persona, simpàtica, divertida i que t’ajudi. I el director ideal? El mateix. És per això que l’actitud és tan important. En el fons, el que diferencia les persones és la seva actitud.

Consideres que l’actitud i la manera de ser estan per sobre dels coneixements. Creus que realment la societat actual segueix aquests principis en l’àmbit laboral?

Les actituds, sense cap dubte, són més importants que els coneixements. S’ha de saber i no s’ha de ser ignorant. Per exemple, una cambrera ha de sarber com fer un cafè. Això, més o menys, tothom ho pot arribar a adquirir i la diferència està en l’actitud, en la manera de ser de la cambrera i en el que transmet. Hi ha gent que té molts coneixements, però és "borde", rància i antipàtica, i hi ha gent que té menys coneixements, però ho supleix amb la seva manera de ser i amb la seva alegria.

En l’àmbit laboral, si els coneixements i l’experiència són zero, l’actitud també serà zero. Jo, jugant al Barça, tenia moltes ganes, molta actitud, però coneixements zero, per tant, era un inútil. L’actitud no ho és tot, però dues persones amb la mateixa base de coneixements, es diferenciaran en la manera de ser. El món de l’empresa no és un món idílic. És cert que moltes vegades el que compta són els resultats i és igual com s’aconsegueixen. No vivim en un món ideal, però els joves haurien d’aspirar a millorar el món. “Com tothom es mala persona, jo també sóc mala persona”. Doncs no! Hem d’intentar ser bones persones i intentar contagiar els altres, no tirar la tovallola.

Què n'opines dels prejudicis i què diries a la gent que prejutja?

Crec que és inevitable prejutjar. Sempre hi ha més afinitat amb una persona que amb una altra. És la llei natural de les relacions humanes. L’afinitat és inevitable. Ara bé, amb el temps has d’aprendre que és injust prejutjar. Quantes vegades t’ha ensenyat la vida que algú que al principi et cau malament no és en realitat com pensaves? Inevitablement prejutgem, i si el judici és positiu, no passa res. Però si es negatiu, no pot ser definitiu. La mateixa experiència serà la que t’ensenyi que moltes vegades t’equivocaràs. Per tant, hem de tenir paciència per conèixer una persona sense etiquetar-la perquè, una etiqueta, costa molt de treure.

Foto: Pàgina web de Victor Küppers

http://www.kuppers.com/

Per què creus que els individus sempre busquem alguna cosa negativa per preocupar-nos? Creus que la societat ho fomenta?

Per autoprotecció. Al final, ser feliç és no tenir problemes, però sempre estem buscant un problema per intentar resoldre’l i poder estar tranquils. És una tendència natural que tenim tots els humans. La vida són problemes i n’hi ha de dos tipus: els molt greus, els drames, i aquells que són circumstàncies a resoldre. Un ha d’aprendre a viure amb problemes, a relativitzar, ja que no tot és un drama. És molt més popular parlar de problemes, és molt més interessant parlar de preocupacions. Els mitjans de comunicació no expliquen les bones notícies, només les dolentes, ja que són les que venen. Quan et trobes un amic li expliques les coses bones, però sobretot els problemes: allò que et vols treure de sobre.

Què podem fer per ser positius?

Podem fer moltíssimes coses: adonar-nos del és important i del que no, relativitzar els problemes, adonar-nos que som del Barça i cal gaudir-ho, ajudar els altres, ser amable, ser conscients de les coses positives que tenim: la família de sang i la família secundària, els amics, entre altres coses.

Dius que és necessari que tots tinguem un objectiu a la vida. Creus que hem d’arribar a complir aquest objectiu per ser feliços o simplement està allà per motivar-nos?

És bo tenir objectius a la vida perquè aquests et fan lluitar. A la vida vas canviant d'objectius i són aquests els que ens impulsen a aixecar-nos cada dia. Per exemple, jo mai m'hagués tret el doctorat si no m'ho hagués marcat com a objectiu. Al cap i a la fi, a la vida cal lluitar per ser la millor persona que pots arribar a ser.

Com et definiries?

Quina pregunta més complicada... Doncs mira, jo em definiria com una persona mediocre, perquè a vegades explico les coses i penso: "hauries d'aplicar-t'ho..." La veritat és que com més vegades ens ho repetim, més a prop estem de ser aquella persona que defineixo. En el meu treball es dóna una imatge que moltes vegades no es correspon amb la realitat.

Tens algun referent? ¿Qui és?

A nivell humà, Abraham Lincoln. Al llarg de la meva vida he tingut l'oportunitat de llegir moltíssims llibres que posen en evidència que era una grandíssima persona i un bon referent. I a nivell espiritual, sense cap dubte, Jesucrist.

Tu realment apliques al dia a dia tot el que prediques?

No. Tant de bo! Això seria perfecte, però som humans i com a bons humans no som perfectes, ni jo, ni ningú. Jo no faig tot el que explico, però realment m'agradaria, treballo molt per canviar-ho i ser cada dia una mica millor persona.

Mira, ahir, tornava d'una conferència a la una de la matinada i ja no podia més. Però en comptes de lamentar-me, vaig pujar al cotxe i em vaig posar 3 o 4 cançons per canviar d’actitud. La realitat potser serà la mateixa, però la manera com ens hi enfrontem ens ajudarà a ser una mica més feliços.

Creus que aquesta persona que tu descrius existeix?

No, aquesta persona no existeix. Però, tot i això, cal aspirar al màxim per poder canviar la manera de ser. No serveix dir: “Jo sóc així, a qui li agradi bé i a qui no, també”. Cal lluitar per millorar dia a dia i per intentar anar alegres per la vida.

Creus que tenim el que ens mereixem?

Aquesta frase és injusta treta de context. No tots tenim el que ens mereixem. Malauradament hi ha molta gent amb problemes que per desgràcia no se’ls mereix. El que sí podem tenir és l'estat d'ànim que volem tenir. Moltes vegades, pensem que l'estat d'ànim o l’actitud depèn únicament de les circumstàncies o de l'entorn, però això no és així. Si l'entorn no t'ajuda, has d'esforçar-te per treballar el teu estat d'ànim i poder enfrontar-te a qualsevol repte que se’t posi al davant.

Creus que és necessari donar-nos un cop per començar a valorar el que tenim?

Sense cop, sí que podem adonar-nos-en, però és molt més complicat. De vegades però, és veritat que és necessari rebre un cop per valorar el que és realment important. Potser, aquest matí has sortit de casa sense acomiadar-te dels teus pares perquè les coses van com van i… ale! No som conscients que la vida ens canvia en qüestió de segons i fins que no et passa a tu, no te’n adones. Igual ara sona el mòbil i et pregunten: “Perdoni, és vostè fill o filla de...?”. És cert que quan la vida et dóna un cop és quan te n'adones.

Quan un va ràpid, la vida es veu envaïda pel superficial. Per això, és molt important parar uns minuts, reflexionar i situar-te en el teu lloc. És necessari veure les coses des de fora, amb perspectiva i sortint de la realitat per uns moments.

Quin sentit li dones a la vida?

Doncs mira, jo el que sempre els he dit als meus fills és que siguin bones persones i que facin tot el possible per anar al cel. És una opinió personal i, realment, és el sentit que jo li dono a la vida.

Quina creus que és l’actitud dels joves actualment?

Fantàstica, sens dubte. A veure, sempre hi ha de tot, però jo estic en contacte amb la gent jove cada dia i puc assegurar que són fantàstics. La gent jove té millors valors dels que es tenien abans: saben el que és realment important i que la vida no només està per treballar i guanyar diners. Hi ha molts més moviments solidaris ara entre la gent jove que quan jo estudiava. Els joves estan molt ben preparats i tenen més inquietuds per canviar les coses. Fa ràbia que per culpa de la nostra generació, ara, molts joves no tinguin les oportunitats que es mereixen.

Què els diries a aquelles persones que diuen: “jo soc així, si t’agrada bé i si no també?"

T'anirà malament, perquè si no lluites per corregir els teus defectes et quedaràs sol a la vida. Jo, per exemple, arran del naixement dels meus fills, he après a ser pacient. Si m'hagués mantingut ferm en la idea que sóc impacient, no hagués estat pare i no hagués pogut atendre el meu fill quan plorava a les tres de la matinada. M’hagués perdut coses extraordinàries.

Com ha de ser un bon líder?

Mentalitat. Un bon líder ha de tenir clar que la seva feina consisteix a fer que les persones que treballen amb ell siguin millors persones i millors professionals en l’àmbit que els ha tocat. Quan una persona és capaç d'això i de treure el millor de qui té al costat, ja té base suficient per ser un bon capdavanter. N’hi ha pocs, però aquests pocs valen la pena.

Tens algun lema que et defineixi o algun lema de vida?

Tinc una frase que em defineix i que obligo a portar damunt a tota la meva família i amics. És una frase de María Teresa de Calcuta que diu el següent: “No deixis que ningú s'apropi a tu i s'alllunyi sense fer millor i sense ser més feliç". Considero que és una frase molt especial, ja que realment és molt pràctica per a la vida. Sense anar més lluny, el gran truc per ser alegre és començar per ser amable amb els altres.

#estildevida