“Temo el día en que la tecnología sobrepase nuestra humanidad. El mundo solo tendrá una generación d
- Marta Ruiz
- 8 mar 2016
- 2 Min. de lectura
Ja ho afirmava un visionari com Einstein. La història és canviant i es defineix segons les etapes que viuen les generacions. L'era tecnològica predomina en la societat actual. Qui podria imaginar vint anys enrere que el món podria ser tan global i interconnectat? Els telèfons mòbils, la web 2.0, les apps i les xarxes socials han portat a la societat a canviar el model d’organització i la rutina dels ciutadans. És extrany no endinsar-se en un vagó del metro de Barcelona i no veure més de la meitat de la gent abduïda per les pantalles d’un smartphone. Els telèfons mòbils s’han convertit en un aparell indispensable en la nostra vida. Només aixecar-se del llit la meitat de la gent té la necessitat de mirar el mòbil. Arriba el punt que no podem prescindir d’aquest avanç tecnològic ni quan estàs rodejat d’amics. Aparentment tot semblen avantatges però a la praxis no es produeix aquest fet. Els efectes secundaris i la dependència que generen fa que els ciutadans comencin a ser víctimes dels efectes nocius per la salut. Molts joves no poden estar 1 hora sense actualitzar el WhatsApp, informar de les seves activitats i gustos a les xarxes socials ni cercar informació sobre els seus grups d’amics. Buscant la dosi de connexió, la vida al voltant de l’òrbita de les persones pateix certs canvis. L’exemple és perfectament visible en les parelles juvenils. Els adolescents d’avui en dia estan ansiosos per rebre un bon dia o un bona nit a través de les xarxes socials. En cas contrari la relació es trunca i no s’aconsegueix trobar una via per sortir del pou en el que s’endinsa.

Foto: Grup de gent amb mòbils
CreativeCommons
A partir d’aquest punt: cap a on ens dirigim, cap a on conduïm? El futur és incert i no sabem què ens depara. De petits teníem una imatge del futur on apareixien cotxes voladors, robots… Tot això ara mateix ho veiem inviable però pot arribar el punt en el qual es doni una tercera revolució industrial o tecnològica que ens proporcionin estris inimaginables que ens facilitin la feina. Però aquest avantatge és sempre positiu? Ja hem vist que la tecnologia actual té efectes secundaris. I no es rar al veure el poc temps que fa que s’han incorporat al mercat. Som com ratolins de laboratori ja que les multinacionals experimenten amb nosaltres sense saber els efectes empírics. Per tant, en un futur a curt termini no es descarta que es creïn addiccions o dependències com les que es comencen a donar en la societat actual. Einstein ho preveia fa uns anys, i dic jo: per què no puc ser l’Einstein del segle XXI i predir una cosa semblant de cara a un futur?