Divorci o reconciliació?

La complicada situació entre Catalunya i Madrid

Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, i Ferran Casas, director del diari Ara a Madrid, varen ser els encarregats de debatre sobre l’actualitat política catalana i espanyola el dia 8 de març durant les Jornades Blanquerna. L’acte va tenir lloc a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, entre el carrer Valldonzella i Torres Amat de Barcelona. Els dos periodistes van posar damunt la taula diferents visions referents al procés sobiranista català i com aquest afecta la política espanyola. En iniciar l’acte, els dos ponents van respondre les preguntes sobre si és possible la ben entesa després dels últims esdeveniments polítics i si és possible establir ponts de diàleg entre la Generalitat i el Govern de l’Estat.

Foto: Els ponents de la taula rodona

Laia Flotats

Ferran Casas ha estat el primer a intervenir i ha donat inici a la conferència aportant arguments sobre com el problema català sembla ser inabordable per part d’una majoria política espanyola que no acaba de prendre consciència de la plurinacionalitat del país. “Espanya és un país que es mira al mirall i no s’agrada”, aclaria Casas metafòricament parlant. La crisi del 2008 ha portat amb ella una nova dreta moderada anomenada Ciutadans. Aquest nou partit polític porta l’espanyolisme en el seu codi genètic, segons Ferran Casas, però actualment sembla mantenir una postura de diàleg com a frontissa entre PP i PSOE. Els socialistes, dintre de la seva tradicionalitat formal, li compren el discurs a Ciutadans i parlen d’una possible solució davant d’una crisi de convivència. El PP es manté ferm en la seva política i no s’obra ni a diàlegs ni noves propostes. Casas afirma que Podem són els únics que semblen aportar una possible solució davant d’aquesta manca de comunicació. “Arribats a aquest punt, res es mourà. És necessària una 2a transició”, pronunciava el periodista.

Reprenent la pregunta inicial de la conferència, és possible el diàleg entre dues comunitats amb interessos diferents? Segons Ferran Cases, “és complicat”. L’Estat espanyol podria arribar a assumir moltes demandes per part de la Generalitat, però això seria acceptar que Espanya es pot fraccionar, i no sembla quelcom viable a curt termini. La Generalitat, en canvi, ha posat primera en una carrera on només es té com a rival ella mateixa, i ja no hi ha disposició ni d’acord ni de diàleg. Tant per tant, queda clar que cada vegada ens apropem més a l’accentuació de diferències i a la perpetuació de conflictes.

Enric Juliana va ser el segon en intervenir amb un enquadrament de la situació espanyola actual en relació a la situació prèvia a la crisi econòmica iniciada l'any 2008. Juliana va situar la frontera entre el que havia estat el llarg període de creixement econòmic i el moment en què la crisi es va manifestar. En les eleccions d’aquell mateix any, PP i PSOE es van repartir gairebé la totalitat de l’hemicicle, mentre que set anys després i amb una crisi severa assentada sobre el país, es va produir la progressiva pèrdua de suport social cap als dos grans partits per quedar distribuït en 2 nous partits, dels quals un d’ells no existia i l’altre no pensava anar a unes eleccions legislatives. En les últimes eleccions generals, els dos partits emergents, Ciutadans i Podem, han entrat al parlament amb 109 diputats. “S’està produint una modificació substantiva de la representació política com a conseqüència de la crisi econòmica”, indicava Juliana. No hi dubte de què la crisi econòmica s’ha convertit en una important crisi política, emmarcada en un nou context condicionat per la situació internacional.

Foto: Enric Juliana

Laia Flotats

L’escenari europeu no està mancat de problemes i el tema dels refugiats només és un d’entre molts exemples. En aquests moments Europa és un territori inestable, que en certa manera no deixa de ser el gran reflex del qual passa a Catalunya. Hi ha, a més a més d’un fort sentiment de sobirania, una necessitat de seguretat i d’estabilitat. Enric Juliana, va posar punt final a la seva intervenció amb una opinió personal poc optimista davant del conflicte Barcelona-Madrid. “No sé exactament què passarà”, deia Juliana sense gaire esmena: “De moment la política està bloquejada i de continuar així només quedaria repetir eleccions”. Si una cosa està ben clara, és que les complexitats polítiques no s’han resolt mai en 24h, són processos lents i que poden tardar molt de temps. Hauríem d’oblidar la pressa pròpia del moment en què vivim i deixar que la política segueixi el seu curs sense avançar-nos als esdeveniments. Qui sap si un cop passi el que hagi de passar, es reprèn de nou el diàleg i apropem el que mitjançant guerres ideològiques s’està separant.

#estildevida