Què fem aquí?

Eduard Sala sobre si vivim o passem per la vida

El doctorat en filosofia, Eduard Sala, posava sobre la taula aquest dijous dia 10 de Març en la Facultat de Comunicació Blanquerna una série de qüestions existencials que sovint ni ens plantejem en el nostre dia a dia. El gran sabi de la vida ha estat capaç de suscitar­nos a tots els assistents a reflexionar sobre què és essencial en aquesta vida.

La seva carta de presentació varen ser unes paraules introductòries d’un llibre anomenat Todo lo que realmente necesito saber lo aprendí en el parvulario. Anomenava valors com jugar net, saber dir perdó, no agafar el que no és teu, posar les coses tal i com les has trobat al principi, compartir, etc.

Foto: Dona asseguda a unes escales

CreativeCommons

Per altra banda, Eduard Sala discernia “qui vull ser” amb “què vull fer”. Ha dit que moltes vegades confonem l’objectiu de la nostra vida basant-­lo en “què volem fer”; i això és un error. La pregunta correcte ha de ser “qui volem ser” i la resposta ens conduirà a saber “què volem fer”. Aquest error en la pregunta ens pot condicionar la nostra manera d’actuar. Moltes vegades, segons Eduard Sala, passem per la vida intentant-­la gestionar, però a la vegada sense fer-­ho realment. Hem de tenir el control de la nostra vida sobre les coses que puguem controlar-­les. A la vida passaran coses que no podrem preveure ni solucionar, per tant el més important és saber com governar-­ho.

Durant major part de la conferència ha proposat una activitat. Tots els oients havíem d’agafar un full en blanc i dividir-­lo en 5 columnes en les quals més tard dibuixaríem valors, persones o coses essencials per a nosaltres. Un cop dibuixa’t, havíem d’anar eliminant columnes trencant el paper i tirant-­lo a la paperera, llençant els dibuixos d’allò essencial. Finalment ens quedàvem amb un paper, i ell ens qüestionava si amb el que ens havíem quedat servia de palanca per aconseguir tot el demés. Si era així havíem fet bé.

Foto: Eduard Sala a la Facultat de Comunicació de Blanquerna

Marta Ruiz

Per finalitzar ha proposat una última activitat. Escriure darrere el mateix full, aquelles persones presents o difunts, que ens han marcat al llarg de la nostra vida, les nostres “llums” com ell ha dit, mentre sonava música tranquil∙la i relaxant, i pensar interiorment perquè ens havien marcat. En l’aula s’ha forjat un profund silenci i quan ja tots havíem acabat, ens preguntà en la llista de quantes persones creiem que estaríem nosaltres i escriure allò que podem canviar per tal de millorar la nostra vida. Aquesta és una clara qüestió que convida a la reflexió del nostre pas per aquest món. Viure deixant marca o simplement limitar­se a passar els dies, creixent i morint. La vida sol es una i tu tries com vols viure la teva, fes­ho intensament.

#estildevida