El futur i la màgia de la ràdio

“Bon dia, desperta Catalunya! Són les 8. Som ‘El matí de Catalunya Ràdio” o “Són les 8 del matí, bon dia Catalunya”. Aquestes són les paraules que, ja com a rutina, escoltem molts de nosaltres cada matí des del llit, des del cotxe i, aquells més matiners des de la feina. Actualment la ràdio és un dels mitjans de comunicació més importants de Catalunya. Tot i l’imperi creat per les xarxes socials, cada matí, més d’un milió de persones opten per una informació filtrada i de qualitat.

Foto: Mònica Terribas i l'equip d'Horitzó

Membre de l'equip de Mònica Terribas

Que té la ràdio que no tenen els altres mitjans de comunicació? És a dir, què fa especial la ràdio? Carles Pérez, conductor d’”El matí i la mare que el va parir” de Ràdio Flaixbac, considera essencial l’associació d’un programa o una veu a un cert moment o rutina: “quan escoltem Tiempo de Juego, de la COPE, encara que sigui un dimarts de Champions, allò és aura de cap de setmana. Associes el que estàs escoltant amb un moment”. Marc Casanovas, també component de l’equip del programa matinal, matisa i diu que “la ràdio et veu a tot arreu, cosa que els altres mitjans com la televisió no poden fer. La ràdio et veu prenent el cafè, en el cotxe i, fins i tot, en els moments íntims amb la parella”. És per aquest motiu que els conceptes “companyia” i “màgia” apareixen, i han aparegut al llarg de la història, tan associats a la ràdio.

Però, què n’opinen d’aquests conceptes tots aquells que hi treballen? Segons Carles Pérez, la màgia de la ràdio és tècnica: “nosaltres estem parlant per aquí des d’uns micròfons i ens poden estar escoltant des d’Illinois. Però això no és màgia, és tècnica”. En canvi, Marc Casanovas introdueix la vessant romàntica de les ones: “la màgia és ser sempre els mateixos. El vincle locutor-oient o el vincle oient-programa és complicat de tenir amb la mateixa intensitat en altres formats o mitjans”. Mònica Terribas, conductora de “El matí de Catalunya Ràdio”, diu: “la màgia és la comunicació. La màgia de qualsevol mitjà és que tu connectis amb la gent, i això pot passar tant en la televisió, en un bon article de premsa, en un programa de ràdio o en un bon tweet” És a dir, la màgia es troba en la comunicació i no en el mitjà, i aquesta també te la pot donar, tal com diu Carles Pérez, una conversa.

Foto: Marc Casanovas i Carles Pérez amb dos membres de l'equip d'Horitzó

Membre de l'equip de Ràdio FlaixBac

El bon comunicador és aquell que ha de mantenir viva la màgia i procurar que no s’apagui. L’objectiu dels mitjans de comunicació i del comunicador és connectar amb la gent. Comunicar vol dir entrar en comunió i entrar en comunió, segons Mònica Terribas, és “ser capaç de posar-te en la pell de l’altre i, d’aquesta manera, poder arribar a dir el que l’altre vol sentir”. Considera que és important submergir-se en el cervell de l’oient i fer aquella pregunta que ell està desitjant que facis. La veu dels matins de Catalunya Ràdio creu que actualment vivim en un entorn on es prima l’èxit i molts comunicadors, volent aconseguir aquest èxit, es converteixen en una caricatura construïda. “Si perds la teva manera de ser i de reflectir qui tu ets, no només estàs enganyant a l’audiència i convertint-te en un producte, sinó que estàs desnaturalitzant la feina d’un comunicador”, argumenta. Segons la conductora dels matins de la ràdio Nacional de Catalunya, per poder comunicar realment has de ser tu mateix, has de ser autèntic: “quan tu no ets una construcció de tu mateix perquè tu t’estàs construint per agradar a l’altre, en el fons t’estàs creant una falsa identitat i això et pot acabar capturant i et pots acabar convertint en un petit monstre”. És seguint aquest mateix camí com també opina el conductor del matinal de ràdio Flaixbac: “s’ha de ser natural, s’ha de ser un mateix. Quan algú obre el micròfon i fa d’algú que no és ell, perd més del 50% de l’essència. I quan perd l’essència, ho perd tot”. A més, tant la Mònica Terribas com en Carles Pérez creuen que quan deixes de ser autèntic, un dia o un altre, l’audiència ho identifica. I la màgia, s’acaba.

L’encanteri del bon comunicador ha fet que el consum de ràdio hagi augmentat considerablement en aquests últims deu anys. Curiosament, en els anys de l’auge de les xarxes socials. Però, perquè el paper de la ràdio com a mitjà informatiu no decau ni decaurà en depriment de la immediatesa de les xarxes socials? “Perquè hi ha una sobrecàrrega informativa”, diu Mònica Terribas. I afegeix: “la ciutadania rep inputs per tot arreu i no té ni el temps ni és la seva feina validar les fonts. Aleshores, la gent necessita informar-se, que li filtrin la informació i que l’ ajudin perquè sinó els arriba tanta informació que es col·lapsen, es narcotitzen”. Les veus dels matins de Ràdio Flaixbac van en la mateixa direcció: “A ningú li passa pel cap que la ràdio desaparegui per culpa de les xarxes socials. La ràdio, igual que els altres mitjans, et dóna aquell punt de veracitat”. I Marc Casanova afegeix: “a més, a la gent de 35 cap amunt no els hi demanis que obrin el twitter cada dos per tres”. Carles Pérez tanca el tema extrapolant-lo a la música: “tu pots escoltar quan i on vulguis una cançó per Spotify, però fins que no te la posa la ràdio aquella cançó no adquireix una aura. I és quan l’escoltes per la ràdio que dius: “ah, la cançó bona és aquesta que m’estan posant””.

#multimèdia