Toni Aira: “Pablo Iglesias ha trencat el clixé del polític tradicional”
- Laia Flotats, Jordi Albaigès i Sílvia Aubert
- 12 abr 2016
- 4 Min. de lectura
El periodista Toni Aira és l'actual director i presentador del programa de ràdio “Els Spin Doctors”, que es penja cada setmana a la pàgina web de Catalunya Ràdio (Catràdio.cat). És un programa centrat en la comunicació política i l’equip el forma Núria Escalona (Community manager, producció i xarxes), Sergi Cutillas (encarregat del muntatge musical) i Francesc Canosa (col·laborador). L'equip d'Horitzó vam tenir l’oportunitat d'assistir a la gravació d'un dels seus programes radiofònics i d’entrevistar a un dels seus protagonistes, en Toni Aira.
Foto: Toni Aira llegint el diari
www.toniaira.cat
En quin àmbit diria que influeixen els assessors polítics?
Sobretot influeixen en la comunicació i en l'estratègia. És a dir, en la concepció estratègica de la projecció del missatge en fons i forma: què dir i com dir el contingut. Què dir: si hi ha un polític que vol defensar un conjunt de coses, pots recomanar-li que no ho digui tot de cop i que ho reparteixi al llarg del seu discurs. Com dir-ho: adaptar el missatge depenent del públic. No pots dir de la mateixa manera un discurs davant d'un públic que se l'espera, que davant d’un que saps que no el rebrà bé. Per tant, cal matisar. Els assessors han de treballar la forma i la mirada estratègica, però qui decideix políticament sempre ha de ser el líder.
Amb els mitjans de comunicació es controla més o menys el contingut?
Hi ha menys control sobre a quina gent li arriba el missatge. Crec que les xarxes socials posen més difícil la tasca d'amagar coses. Per tant, cada vegada es pot enganyar a menys gent i durant menys temps, però el que sí que pots fer és intentar comunicar millor. Si pensem en negatiu, als assessors els és complicat fer la seva feina; però si pensem en positiu, tenen moltes més opcions per arribar a molta més gent.
Creu que els polítics juguen amb el llenguatge a l’hora de comunicar?
Sí, totalment. Hi ha un vídeo al Youtube del Wyoming, al programa de l'Intermedio, que fa com de traductor del llenguatge del PP al castellà, com dient que tenen un llenguatge paral·lel. Cada dia s'ha d'intentar treballar més el com dius les coses i això implica treballar el llenguatge.
Aquesta feina seria la d'un Spin doctor?
Seria una d'elles. No hi ha només un model d'Spin doctor o d'assessor de comunicació. Hi ha gent que treballa el discurs, l'estètica... Avui en dia tot comunica: el discurs, el posat, la localització, etc. Per tant, la feina de l'assessor és integral i ha d'intentar controlar el màxim possible tot allò que pot influir en la transmissió del missatge.
Què ha suposat que polítics, com per exemple Pablo Iglesias, no segueixin la imatge tradicional de la política espanyola?
Jo crec que això està bé perquè el singularitza. És una de les coses més importants avui en dia en els polítics. És a dir, hi ha tanta oferta política damunt la taula i tanta gent que es disputa un espai als mitjans de comunicació, que el fet de que tu tinguis una diferència que cridi l'atenció ajuda molt. Pablo Iglesias és un personatge que ha trencat el clixé del polític tradicional. Això crida l'atenció i fa que la gent s'aturi. Després ja s’ha de guanyar que la gent l’escolti: que allò que diu interessi. Però, d'entrada, ell i la seva estètica han ajudat.
I això està lligat estrictament a la ideologia o és només el salt per rebre més interès?
No. L'Albert Rivera, per exemple, és un personatge que no el posaries a l'esquerra i és un individu que també ha aconseguit cridar l'atenció amb una estètica més convencional, però que també té uns atributs diferents. És un noi jove dins de la política espanyola, amb corbata, vestit de disseny, etc.
Per què creu que associem un color a una ideologia?
Hi ha un llibre, que crec que es deia La psicologia del color, que ens explica això. Tot ens influeix en la descodificació dels missatges. Hi ha colors que donen més vida, més alegria, que fan que certes percepcions nostres s'activin o es desactivin. Això succeeix en una part del subconscient. No li donem importància, però ens influeix com moltes altres coses.
Per què creu que el PP va escollir el blau com a color del seu partit?
El blau, tradicionalment, és el color de la dreta i de l'ordre. En el llibre que us he esmentat abans ho podreu veure. El taronja, tradicionalment, és el color del centre i és més optimista. El vermell és més intens i més contundent; sempre ha estat d'esquerres. I el verd és el de l'ecologia. Tot té la seva significació.
Quines són les inquietuds d'un assessor polític?
Jo crec que la principal inquietud ha de ser escurçar el màxim la distància entre allò que vols comunicar i allò que li arriba a la gent. Tu tens un objectiu que vols que arribi als lectors i que ells el comprin. Un assessor polític ha d’intentar fer-ho el màxim proper possible perquè no hi hagi la més mínima distorsió que ho esberli tot. S'ha d'estar sempre pendent de tot perquè pel mig pot passar qualsevol cosa: els mitjans de comunicació; les xarxes socials; els companys polítics, i el propi líder que també pot equivocar-se perquè és humà i no és una màquina. Per tant, hi ha diverses inquietuds.
Quin consell donaria als joves que es volen dedicar a aquest àmbit de la política?
La meva gran recomanació és assumir que estem en aquest món i que en la nostra societat i en les nostres vides la comunicació és molt important. Una cosa que és molt rellevant per nosaltres també ho ha de ser pels polítics perquè al final ells volen connectar amb persones i individus dia a dia. Cal entendre que has de saber-te explicar cada vegada més i millor. Cada vegada té més importància la marca personal i, a través de les xarxes socials, ens anem dibuixant més un perfil que després influirà. La idea és assumir-ho personalment perquè si som conscients del que podem fer bé i del que no, del que ens pot afectar i del que ens pot ajudar, és molt estimulant poder-ho treballar amb una altra persona. A nivell polític, poder construir una certa imatge o ajudar a la construcció d'una imatge, és un repte molt divertit i difícil. Al cap i a la fi, el que més ens agrada en aquesta vida és el que més ens costa.