top of page
Buscar

Barcelona, del modernisme a la modernització

  • Andrea Mullerat
  • 16 abr 2016
  • 4 Min. de lectura

Un recorregut per l’evolució de la ciutat


Barcelona és la capital de Catalunya i està situada al nord-est de la península Ibèrica. És una ciutat costanera i de contrastos que es troba a la zona central del litoral català, que queda banyada per les càlides aigües del Mediterrani i acollida per la falda de la muntanya de Montjuïc.


Barcelona va ser rebatejada en l’època medieval amb el sobrenom de Ciutat Comptal, ja que aleshores era considerada la metròpoli més important del Principat de Catalunya. Actualment, conserva aquesta primera posició com a ciutat capdavantera amb una població total d’1.602.386 habitants segons l’últim sondeig realitzat pel CIS, i és la ciutat amb major activitat econòmica de Catalunya.


Foto: Carrer de Barcelona

Creative Commons

L’any 1564 Barcelona cabia en l’actual parc de la ciutadella i quedava delimitada per una gran muralla que va ser construïda en l’època medieval. No fou fins a l’any 1854, amb l’enderrocament d’aquesta, que Barcelona va experimentar un accelerat creixement i va començar a rebre immigrants que fugien del camp amb grans expectatives i amb la idea d’iniciar nous projectes. Les ciutats de la rodalia es van convertir en nous barris de la ciutat i la industrialització de la zona va passar a ser una de les prioritats del moment.


A partir del segle XIX, Barcelona va celebrar la seva primera Exposició Universal, fet que va suposar la rehabilitació d’edificis, l’adoquinament de carrers i la instauració de nous serveis que van contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.


Amb la celebració d’una segona Exposició Universal l’any 1929, es van construir els diferents recintes de la Fira de Barcelona, es va començar a treballar en les instal·lacions del metro i es van expandir serveis com la telecomunicació i la radiofreqüència.


Referent turístic

L’any 1992 es van celebrar a Barcelona els primers Jocs Olímpics que es realitzaven a Espanya. L’esdeveniment va suposar l’expansió i neteja definitiva de la ciutat i la divulgació d’una imatge arreu del món molt favorable per la metròpoli. A partir d’aquell moment, Barcelona es va convertir en un referent esportiu i turístic, deixant a la capital espanyola en segon pla.


Molts historiadors consideren que és en aquest moment quan la ciutat adquireix la seva identitat i aconsegueix posar el seu nom al món. Barcelona es va convertir llavors en el motor econòmic i cultural més envejable d’Europa.


Barcelona sempre ha estat un centre neuràlgic i una ciutat pionera que ha anat treballat al llarg dels anys en la seva millora i en el benestar de la gent que hi viu, però també ha comptat amb la sort de tenir elements molt atractius que han contribuït a fer de Barcelona la ciutat màgica que avui en dia és.


Foto: Interior de la Sagrada Família de Barcelona

Creative Commons


Cuna de l’arquitectura i la gastronomia

És una ciutat producte i alhora reflex de l’art modernista, en la qual s’aixequen monuments arquitectònics admirables i únics arreu del món. És cuna de la gastronomia i de la cuina mediterrània, i també compta amb una climatologia molt favorable d’estius temperats i hiverns suaus, amb una temperatura mitjana de 25 graus de màxima i 6 de mínima.


Ana Rodenas, estudiant d’arquitectura de l’ETSAM a Madrid, indicava que “Barcelona desprende arte a través de sus fachadas, de sus edificios de estilo modernista y de la técnica que el maestro Gaudí regaló a la ciudad”.


La Barcelona d’avui

Avui en dia, la mobilització de la població s’està desenvolupant a la inversa de com va progressar amb l’enderrocament de muralles. S’està produint l’anomenat ennobliment de barris, que implica que les famílies d’alt poder adquisitiu tornen a viure al centre de la ciutat, i les famílies amb dificultats econòmiques es traslladen a la rodalia.


Pel que fa a la vida social dins la ciutat, fa uns anys Barcelona no era una ciutat tan homogènia com ho és ara. “Abans el teu barri era el teu espai de vida. Compraves a les botigues del barri, anaves a l’escola del barri i construïes el teu entorn amb persones que sortien, malgrat la redundància, d’aquest barri”; així mateix ho indicava Esther Vila, barcelonina de naixement i resident des d’aleshores. La socialització ha canviat perquè la mentalitat ha evolucionat en molts aspectes. A més a més, avui en dia tot està al nostre abast i tant les relacions socials com les mobilitzacions s’han tornat més fàcils.


La capital mediterrània és una ciutat molt defensada pel seu jovent, ja que sembla integrar l’esperit emprenedor i respectar l’art del coworking. “Barcelona és la ciutat perfecta per iniciar un projecte de vida” expressava Roger Ballesté, estudiant de Biologia de primer curs, davant la pregunta de com es veu la ciutat des de la perspectiva de l’estudiant. D’un total de 30 enquestats d’entre 18 i 25 anys, només el 7% opinava que Barcelona no era la ciutat idònia pel seu futur personal i professional.


Curiosament, en realitzar aquesta mateixa pregunta a 30 ciutadans d’entre 26 i 60 anys, el percentatge de persones que veien Barcelona com una ciutat insegura econòmicament i amb poques expectatives de futur augmentava fins al 13,5%, gairebé el doble. En preguntar el perquè, la resposta més comuna era que a causa de la inestabilitat política i de la incertesa governamental sorgida arran del moviment independentista.


Foto: La Casa Batlló de Barcelona

Creative Commons


En realitzar l’enquesta a 30 habitants més d’entre 60 i 75 anys, majoritàriament jubilats, aquests van respondre amb una visió positiva i semblant a la del jovent davant de l’evolució econòmica barcelonesa i, tant per tant, catalana. Només un 8% van respondre que la ciutat corre el perill de fer una important davallada econòmica i que seran terres insegures per llaurar un futur en elles.


El progrés de Barcelona no es deu només a la seva obertura multicultural i avantguardista, sinó que Barcelona és com és gràcies a què ha assolit un equilibri entre el seu passat i les expectatives que té cap al futur. Conserva la seva història i la seva cultura i les compatibilitza amb diferents estils de vida que trepitgen els seus carrers dia rere dia.


Barcelona ens parla més enllà de la seva particular composició de carrers i avingudes, dels seus monuments arquitectònics o de la seva organització; Barcelona ens parla des de la vitalitat dels seus espais i a través de les sensibilitats que desperta tant en els seus visitants com en els seus ciutadans.






 
 
 

Jordi Albaigès, Sílvia Aubert, Laia Flotats, Andrea Mullerat, Joan Rascón i Marta Ruiz

bottom of page